Qui sóc?

      I vet aquí en aquell temps en que les besties parlaven, els arbres cantaven i les pedres caminaven, que un senyor amable i gentil, va convidar a una nena, a cantar dalt de l’escenari… i tot va començar… els primers contes, escrits amb 8 anys, purament biogràfics… el teatre amateur, a l’escola de primària i a l’adolescència… els estudis de teatre… la primera companyia de teatre de carrer… i es clar, les primeres ensopegades, decepcions… però sempre hi tornava… la necessitat d’expressar, de comunicar… I per fi, amb 30 anys, les rondalles, els contes, el món infantil, que tanta riquesa m’ha aportat… el públic mes sincer i exigent…has d’estar al 100%, no si valen mitges tintes… I aquí es on realment explota la vessant pallassa, on l’imaginació no te límits… I la història s’acaba aquí. Per allí passa un ratolí, si algú hi va i l’atrapa, de la pell se’n pot fer una capa i de la cua unes sabates…